passatjades

En tornar de França, a finals dels anys 80, la Clara Garí i jo vàrem passejar-nos per molts paratges de Catalunya a la recerca de sons i paisatges sonors especials. Anàvem carregats amb un pesadíssim enregistrador digital de primera generació que, malgrat tot, ens va permetre la creació d'un arxiu que desgraciadament no és fàcilment recuperable a causa dels múltiples canvis de format que els dispositius digitals venen sofrint d'ençà que varen ser creats. Un d'aquests registres, però, va experimentar una història diferent que els altres, perquè se'm va ocórrer la "voutade" de presentar-lo com un “objet trouvé” a un festival de música electroacústica que, passats els anys, va digitalitzar en nous formats els seus arxius per entregar-los a la Bibliothèque National de France. Va ser així com recentment aquest treball em va retornar en un format processable per les màquines actuals.

El document registra un paisatge sonor gravat la primavera de 1988 amb un sistema PCM-F1 / SL F1 i dos micròfons Shure de la família dels SM57 en disposició binaural, en algun punt del camí de Sadernes a Sant Aniol, prop de les balses del Gomarell, en un moment previ al desgel, quan les basses són completament buides. La pedra nua reflecteix el so de forma molt particular. Mai no ho he tornat a percebre de la mateixa manera. L'enregistrament va ser presentat amb el títol d'”Espace trouvé” durant Synthèse, Festival International de Musiques Expérimentales de Bourges, amb la pretensió estètica d'expressar l'objectualitat de l'espai posada de manifest en les característiques perceptives dels objectes sonors que l'habiten. De fet, els cecs perceben les propietats dels espais d'aquesta manera.

Una versió tècnicament millorada de l'enregistrament pot ser consultada i baixada de :

https://soundcloud.com/wttgnstn/espacetrouve

Per sentir-lo en les millors condicions convé usar cascs. No feu cas dels detalls tècnics, no tenen importància. Són per si algú vol veure les maquinetes en qüestió a la Internet. Us proposo, doncs, una passatjada als voltants de l'indret on va ser fet. No pretenc arribar a lloc, perquè podria ser força lluny i no es tracta de fatigar-nos gaire. Tan sols, us proposo fer una mica del camí fins que ens cansem. Aleshores, suggeriria d'aturar-nos a fer un mos i si voleu, continuar una mica més i baixar. El mapa de la zona i la seva descripció és a :

http://www.senderisme.tk/index.php/category/garrotxa/sadernes-sant-aniol-daguja-talaixa/

L'indret és molt bonic i carregat d'Història. D'històries. Els camins de la zona són molt savis i elaborats, tot i que en algún moment no hi ha manera humana que es mantinguin.

Una possible cosa a fer és anar fins la presa del Gomarell i després avançar una mica en la direcció de Sant Aniol d'Aguja, sense pretendre arribar-hi si no es vol. Els temps són els següents :

0 3er aparcament 0h 00m 0,00 km 300 m

1 Pont d’en Valentí 0h 05m 0,40 km 330 m

2 Cadena 0h 08m 0,60 km 340 m

3 Cruïlla 0h 15m 1,10 km 330 m

4 Molí de Riu 0h 25m 1,80 km 350 m

5 El Gomarell 0h 40m 2,40 km 360 m

6 Sant Aniol d’Aguja 1h 30m 4,50 km 440 m

Adjunto esquemes que he trobat per Internet i que em semblen prou útils. El primer és la situació en escala d'aproximació. El segon, és la situació general.

A aquest tercer aparcament s'hi arriba des del Camping-Mas de Sadernes. L'accés a Sadernes és un trencant que queda a ma drena entre Besalú i Castellfollit de la Roca. Sadernes estava indicat. El primer objectiu és arribar a Besalú i passar de llarg en direcció Castellfollit de la Roca - Olot. Es a dir que el trajecte des de Barcelona és com segueix :

Barcelona - A7 en direcció Girona fins la sortida 6 | Girona Nord - C66 en direcció Banyoles | Olot fins passat Besalú - Trencant en direcció Sadernes i passar Sadernes fins el tercer parking.

El temps d'arribada des de Barcelona és d'unes dues hores.

Pel que fa a l'equipament us suggereixo que porteu calçat resistent a l'aigua. I per la qüestió del menjar, com arribarem a les 11, a poc que caminem una mica, la tornada podria allargar-se, crec que el millor és anar de bocates. Es cert que al Camping Masia Sadernes donaven coses a la brasa, però sempre era molt ple i el nivell acústic, un pel insuportable.